"La
ciencia es la humildad en la búsqueda de lo verdadero y
en cuanto pierda esa humildad ya no es más que una forma
de embaucamiento".1
Els Elements -any 300 aC.-, són un
treball fascinant de la ciència al que s´ha de dedicar
atenció, estudi i coneixement per raons variades de naturalesa
diferent. La seva bellesa, -una de les raons- col·abora en
el desenvolupament lògic de la geometria i d´altres
branques com les Matemàtiques i les Ciències Exactes;
una altra raó, l´eficacia que emana de l´obra
la qual cosa determina el seu valor universal que la distingeix
d´altres intents. Els Elements s´han transmès
durant 24 segles a través de mil edicions i en llengües
com el Grec clàssic, l´ Àrab, el Llatí i llengües
modernes com Anglès, Alemà, Euskera i aquesta versió
en Català i Castellà. Tot això, orientat a
formar elements de judici al lector.
"Els inicis va tenir una
base intuitiva i empírica. El rigor es va convertir en
una necesitat amb els grecs, i -encara que es va lograr poc fins
el segle XIX- per un moment semblava aconseguit. Però tots
els esforços per perseguir el rigor fins el final han conduït
a un carreró sense sortida, on ja no hi ha acord sobre
què significa realment. La matemàtica segueix viva
i amb bona salut, però només mentres es fonamenti
sobre una base pragmàtica." 2
Aquesta versió dels Elements neix amb
dues intencions; recuperar l´interés intrínsec de l´obra
pel seu valor universal i divulgar una versió interactiva
que combina els traçats de geometria dinàmica i una
versió contemporànea del text en llengües diverses
per la seva comparació. El document L´ús
de l´applet de Java que il·lustra aquesta versió
és de lectura recomanada. Gràcies a l´autorització
expressa de David Joyce a qui aquesta versió deu el seu reconeixement
per la dimensió pràctica que aporta a la reflexió
i a l´estudi de la geometria. És el moviment dels elements
geomètrics el que genera la percepció d´espai
tridimensional en l´aparell conceptual de cadascú i
que disipa en aquest sentit certes ambigüetats ineludibles
dels traçats estàtics.
El text d´aquesta versió es basa en el text de Heath3,
una traducció llatina del text que Heiberg i Menge4
van traduïr del Grec i de la que podem consultar les Definitiones
en Llatí. Confrontada també amb la versió adaptada
i modernitzada de Joyce5 en certs passatges, aquesta versió
consta de 132 definicions, 5 nocions comuns o axiomes, 5 postulats
i 465 proposicions. Lleus diferències presenta la versió
castellana de Puertas6, una referència impecable
amb una Introducción General i un conjunt de notes
d´apreciada elocuència i claretat. I la monumental
i ben conservada versió llatina impresa per Ratdol el 1482
sita en el Monestir de Yuso.7
El Llibre
XII i el llibre XIII
estan complets i disponibles en Catalá-Castellà
i comparables amb el text de Heath. Amb infinitat de correccions
pendents esperem que sigui l´inici de la nova fase que inagura
el projecte.
NOTES
1 Escohotado, A., Caos y Orden, 1999.
http://www.escohotado.org
2 Kline, 1992. Vol. III , pág. 1559.
3 Heath, Sir Thomas Little (1861-1940).
The thirteen books of Euclid's Elements translated from the text
of Heiberg with introduction and commentary. Three volumes.
University Press, Cambridge, 1908.
Edició consultada i disponible en
http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Euc.+1
http://www.perseus.tufts.edu
4 Heiberg, Johan Ludwig (1854-1928)
Euclidis opera omnia. 8 vol. & supplement. 1883-1916.
Edited by J. L. Heiberg and H. Menge. Consultada desde 2003 en http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Euc.+1
http://www.perseus.tufts.edu
5 Joyce, David. Euclid´s Elements.
« (...) but it is slightly less literal to make it more
readable.»
Cfr.
http://aleph0.clarku.edu/~djoyce/java/elements/aboutText.html
http://aleph0.clarku.edu
6 Puertas Castaños, María Luisa.
Elementos de Euclides. Ed. Gredos, 1991.
Disponible a
http://matematiques.org
7 Elements, Euclides, 300 aC. Euclid´s
Elements.
Opus Elementorum. Ratdol, 1482.
Disponible a
http://www.euclides.org/menu/edicions/ratdol/index.asp
